Ja funciona el nou blog.

Aquest blog ja no s'actualitzarà més, entreu al nou blog clicant aquí.
Després de 399 actualitzacions i 30200 visites s'ha guanyat la jubilació.

http://lesaltresveusmontcada.wordpress.com/

Premsa. Mor als 85 anys Miquel Poblet.

Mor als 85 anys Miquel Poblet, considerat el millor ciclista català de tots els temps

Imprimeix

Enviar a un amic

Comparteix

Miquel Poblet, en una imatge d'arxiu.

L'exciclista Miquel Poblet, considerat elmillor ciclista català de la història, ha mort aquesta matinada a l'Hospital Quirón de Barcelona on havia estat ingressat el dimecres. Nascut a Montcada el 18 de març de 1928, va destacar sobretot com aesprínter, amb un total de dues-centes catorze victòries com a professional i va ser elprimer i únic ciclista català en vestir elmaillot groc de líder del Tour de França.

Miquel Poblet va aconseguir un total de dues-centes catorze victòries com a professional. Les més destacades són dues Milà-San Remo, la clàssica per excel·lència, 20 etapes del Giro, tres del Tour i tres de la Vuelta, i també algunes proves per etapes, com dues Voltes a Catalunya. L'any 1955 va ser el primer corredor nascut a l'estat espanyol que va portar el mallot groc de líder del Tour. Va ser 18 vegades campió d'Espanya en diverses modalitats i va fer una gran part de la seva carrera a Itàlia, on era tot un ídol.

Un cop retirat de l'alta competició, el 1962, Poblet va continuar vinculat sempre al ciclisme català des de diversos àmbits. Va ser president de la Federació Catalana de Ciclisme i va ocupar diversos càrrecs a la Volta a Catalunya.

L'any 2002 se li va concedir la Creu de Sant Jordi i en els últims anys va ser objecte de molts homenatges, el més multitudinari el que se li va fer a Montcada el 2011. El pavelló poliesportiu del Pla del Coll va ser batejat precisament amb el nou de Pavelló Miquel Poblet.

Comunicat del Grup de Medi Ambient.

EL GOVERN MUNICIPAL UNA VEGADA MÉS DÓNA SUPORT A LA CIMENTERA LAFARGE aprofitant el sobreseïment provisional de la jutgessa. 

Els veïns tenim les coses clares per l’experiència de 96 anys de contaminació de la cimentera (pols, soroll, NO2, metalls pesants, dioxines..), i de l’activitat extractiva que continua destruint el Turó, i hem de continuar lluitant contra el joc brut i les mentides, vinguin d’on vinguin. 

Hi ha moltes proves de la il•legalitat de Lafarge durant anys i anys exposades a l’Ajuntament per nosaltres i altres entitats, denúncies de veïns, i de la fiscalia (que durant dos anys investigant va reunir suficients proves de la il•legalitat). I a més HI HA DOCUMENTS SUFICIENTS DE L’AJUNTAMENT I DE LA MATEIXA EMPRESA, ON ES RECONEIX L’INCOMPLIMENT REITERAT DELS LÍMITS LEGALS ACÚSTICS. És evident que l’Ajuntament permet la il•legalitat any rera any, sense obrir expedients ni sancions, tenint l’obligació de fer-ho.

ÉS VERGONYÓS QUE DESPRÉS DE 96 ANYS, ELS VEÏNS CONTINUÏN PATINT LA CONTAMINACIÓ ACUMULATIVA D’AQUESTA MULTINACIONAL PERJUDICANT GREUMENT LA SALUT, I EL GOVERN MUNICIPAL coneixedor del perjudici (denunciat reiteradament per veïns, metges, fiscalia...) ACTUÏ DEFENSANT A L’EMPRESA COM SI FOS EL SEU ADVOCAT, I A MÉS NO FACI RES PEL TRASLLAT QUE ES VA COMPROMETRE EN EL 2008.

Primeres passes per recuperar el patrimoni natural.

La croada per recuperar el patrimoni natural de Montcada i Reixac comença a donar els primers fruits. El grup Guerrilla d'Acció i Atac Art Brossa s'ha reunit aquesta setmana amb el regidor de cultura i patrimoni per tal de posar fil a l'agulla, a l'estat de degradació i desaparició en el que es troba gran part del patrimoni natural.
Tal i com explicaven fa uns dies les Fades Cabrejades, l'Ajuntament de Montcada i Reixac només destina un 0.7% del seu pressupost anual a Medi Ambient. Segons les Fades, només així s'entén l'estat de degradació, deixadesa i brutícia en el que es troben alguns dels paratges naturals del municipi. Són 3 els grans espais naturals del municipi: Collserola, Serralada de Marina i pla de Rocamora. En tots 3 es poden trobar abocaments il·legals i patrimoni en mal estat.
A continuació us deixem amb un escrit que hem rebut de Les Fades Cabrejades.
------------------------------------------------

Hola, hem rebut bones noticies sobre el tema de la recerca del patrimoni perdut, i volem publicar aquest text, en principi ens agradaria que si teniu alguna cosa a dir podeu contestar alguna cosa, i si veieu que és millor no publicar el text, publicarem el text igualment sense entrar en segons quins detalls.

Des d’una branca autònoma de la Guerrilla d’Acció i Atac d’Art Brossa s’està treballant part del projecte de recuperació dels entorns naturals i patrimoni en els entorns de la Torre dels Frares, el company que està realitzant la tasca a demanat a ADF 301 la Serralada que recolzin el projecte, ja que és voluntari d’aquesta agrupació.

La resposta del President de l’ADF 301 La Serralada es positiva sempre que s’arreglin les complicacions que puguin afectar el projecte i si s’arriba a efectuar algun treball no repercuteixi cap problema en aquesta entitat, ja que els terrenys on es centra el projecte son privats, encara que els propietaris no han presentat cap projecte en concret i tenen les terres abandonades.

Els primers passos s’han fet avui a la tarda, ja que han mantingut una trobada al mateix bosc de la Serralada de Marina el company de la branca autònoma amb Dani Moly, Regidor Delegat de Patrimoni i Cultura de Montcada i Reixac, i un altre company que s’ha presentat interessat en el projecte.

Els presents en la trobada han visitat varis llocs que es podrien catalogar com patrimoni històric, i és per això que Dani Moly es compromet a treballar part d’aquest projecte a partir de maig.

Continuen els problemes de convivència al barri de la Ribera.

El passat diumenge 24 de Març, una veïna del barri va ser assaltada de bon matí per un individu jove. Aquesta situació i altres fets delictius, es produeixen massa sovint; els veïns estan cansats d'aquesta situació, i   la convivència cada cop és més tensa, i tard o d'hora pot comportar situacions d'esclat social. 
A continuació us deixem dues opinions extretes de la pàgina de facebook Ribera Digna. Hem escollit aquesta i no d'altres per la seva aportació al debat i pel seu to respectuós sense caure en el recurs fàcil del racisme i xenofòbia.
--------------------------------------------
Jose Angel Perez Rivera Hola vecinos/as del barrio lamento lo ocurrido, no me puedo hacer una idea completa de cómo debe ser vivir el día a día en el barrio. Estoy de acuerdo con que por culpa de uno los demás no tienen culpa, pero es que no es uno, es uno tras otro ya sea marroquí o no. Y si es verdad que hay inseguridad no es por falta de llamadas, es por falta de interés por las fuerzas del orden. Basta ya de decir que no se llama porque es mentira cuantas veces se ha llamado y no han venido, muchas. Solamente quiero decir que si se quiere arreglar esto y otras preocupaciones de los vecinos. Es fácil colaborar vecinos de La Ribera y vecinos de Can Sant Joan, ¿cómo? Dando poder a las asociaciones, colaborando con ellas y sobretodo transmitir-les vuestros problemas, que para eso están. Y lo he dicho muchas veces hay que salir y convocar manifestaciones de una vez. Hay que salir a la calle ya. Otro tema está otra vez el amazonas en el barrio, por favor hacer que lo limpien que se acerca el verano y viene el mosquito tigre, y también que ayer vi niños jugando dentro de lo vallado. Un saludo

Elisabet González Moreno He paseado por el Barrio,he conversado con comerciantes inmigrantes, he tomado un refresco acompañada de personas de orígen magrebí, he comido en casa de una família pakistanesa que amablemente han querido compartir conmigo lo poco que podían servir en la mesa y no me he sentido amenazada, ni agredida, pero os aseguro que existen viviendas en las que habitan personas nacidas en nuestro territorio a las que no me atrevería ni a picar al telefonillo de la portería. Con ello no quiero justificar a los que hacen de la convivència un imposible, pero si defender a los que se esfuerzan por integrarse, aprendiendo a hablar y escribir nuestros idiomas, compartiendo experiencias, buscándose la vida en campañas de recogidas frutículas fuera de nuestras Fronteras, educando y animando a sus hijos a esforzarse en los estudios a pesar de las dificultades, conscientes de la importancia de los mismos en determinar su futuro, pasando desapercibidos, como si no existiesen. Me parece justo que si un energúmeno sirve para estigmatizar a todo un colectivo presente en nuestra Sociedad, los que yo he conocido también merecen ser visibles y reconocidos como elementos positivos de los mismos colectivos. Un saludo

Can Sant Joan l'any 2022.

Us deixem amb el resultat del taller d'edició d'imatge de dilluns a càrrec de Diego Vega. Recordeu que avui continuem amb l'aniversari; avui taller d'edició d'àudio a càrrec del nostre amic Blay (20h. Casal Popular el Brot).

Inundacions al pont de la Salle

Hem rebut aquesta fotografia d'un lector, on ens denúncia les continues inundacions que pateix el pont peatonal que uneix Mas Rampinyo i Montcada Centre.
Cada cop que plou l'aigua cobreix tota l'amplada del pont dificultant així el trànsit de vianants. Les juntes per on s'evacuava l'aigua en un bon principi estan plenes de sorra, i l'absència de desnivell de la passarel·la evita que l'aigua s'escorri cap abaix.

Premsa: Miquel Poblet, en estat molt greu

Notícia publicada a: http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/esports/poblet-ciclisme-infeccio-quiron-tour-2354404

Miquel Poblet, en estat molt greu

Dimarts, 2 d'abril del 2013 - 19:33h.

SERGI LÓPEZ-EGEA / Barcelona

Miquel Poblet, considerat com el millor ciclista català de tots els temps, està en una situació molt greu, segons ha pogut saber aquest diari del seu entorn familiar. Poblet, de 85 anys, ha patit una infecció generalitzada. Els familiars són al seu costat, a l'Hospital Quirón de Barcelona.

Miquel Poblet, en una foto del 2007.

El corredor ha passat a la història per ser el primer ciclista català que va portar el mallot groc del Tour, al marge d'haver vençut en dues ocasions a la Milà-San Remo. Viu a Montcada, la seva població natal, on regenta la botiga de bicis més famosa de la localitat. El 2007 se li va tributar un homenatge popular, al qual va assistir Miguel Induráin, amb motiu de la inauguració del pavelló poliesportiu de Montcada que porta el seu nom.

Som els irreductibles.

Encetem aquesta setmana amb les activitats dels I aniversari: tallers, debats, ràdio... Han estat 365 dies carregats de feina, d'alegries, errors, aprenentatge constant.
Continuem creixent, ampliant el col·lectiu, explorant noves vies comunicatives, fent amics cada dia que passa, i enemics també, perquè negar-ho. Som els irreductibles, els inconformistes, els que creiem que l'utopia només existeix en les nostres pors; aportem el nostre granet de sorra a la lluita constant, per tal de transformar aquesta injustícia constant en la que ens trobem submergits.
Des de la mutació i l'adaptació constants, i fins on arriben les nostres possibilitats, intentem explicar quina és la visió que tenim del nostre municipi. Aquest any ha estat carregat de notícies: Mercuris, retallades als serveis públics, mobilitzacions constants i permanents, moviments socials en expansió i creixement, pobresa i desesperació, desgovern i mal govern... S'albiren canvis i tempestes en el present, són molts els indicadors que ens marquen un fi de cicle, la situació és cada cop més insostenible per gran part dels veïns i veïnes del municipi. Allà estarem per tal d'informar, fer d'altaveu d'aquells que ho necessitin, posar llums i taquígrafs on faci falta, treballar colze a colze amb moviments socials i entitats...
Són molts els projectes que tenim en ment i que anirem desvetllant en el seu moment, estigueu atentes i alertes, implique-vos i utilitzeu-nos igual que nosaltres ho fem amb vosaltres.

No defalliu, no us rendiu, que si el present és lluita, el futur és nostre.

Recordeu que aquesta tarda hi haurà el primer taller d'edició d'imatges (20 hores al Casal Popular el Brot, impartit pel montcadenc, Diego Vega).

La degradació del Rec Comtal al Periódico de Catalunya

Aquí pots descarregar el PDF de la notícia feta per Helena López.

La guerrilla de la comunicació: 1er Aniversari de Les Altres Veus

El mitjà de comunicació montcadenc, Les Altres Veus, neix fa un any amb la intenció  de ser un mitjà popular i de contrainformació, no subordinat per cap partit polític ni cap grup social. D’aquesta manera, ha anat creixent dia a dia i ha aconseguit un bon nombre de lectors fidels.

Per tal de celebrar el primer aniversari de Les Altres Veus, amb tots els nostres lectors i amics, hem volgut organitzar unes jornades titulades La guerrilla de la comunicació que estan formades per un seguit d’actes que us expliquem a continuació.

Les jornades tindran una durada d’una setmana, en la qual cada dia aquells i aquelles que ho desitgin podran gaudir d’alguna de les nostres activitats, les quals es duran a terme al Casal Popular El Brot ( Crta. Vella, 52 – Montcada i Reixac).

Començarem el dia 1 d’abril amb el Taller de tractament d’imatges. El dia següent és durà a terme el Taller de tractament de vídeo i el dijous dia 4 realitzarem el taller d’àudio, tots ells es realitzaran de 20 a 21h. El divendres dia 5 d’abril, de les 19 a les 21h, realitzarem la sessió radical comunity manager (facebook, twitter i blog) amb les companyes de X.net.

Quin paper han de jugar els mitjans de contrainformació locals? És el debat que durem a terme el dissabte dia 6 a partir de les  19:30, també al Casal Popular el Brot, amb la presència d’un membre del setmanari de Contrainformació La Directa i Ismael Avila de RàdioTrama.  Acabarem l’acte amb un sopar de pinxos i festa popular amb PD Scar.

Les jornades de celebració, La guerrilla de la comunicació, finalitzaran el diumenge dia 7 d’abril, a partir de les 19:30h, amb el naixement del programa de radio de Les altres veus i la presentació de la nova pagina web.

www.lesaltresveus.cat/

La Guerrilla Acció Atac Art Brossa demana col·laboració ciutadana.

Salutacions Poble!

Avui donem el tret de sortida d’aquesta campanya, començarem a rondar per Montcada i Reixac, informant (encara més) dels nostres propòsits a diferents mitjans de comunicació, entitats de tot tipus, tant del Municipi i d’arreu amb la intenció de que la gent comenci a tenir més coneixement dels problemes que afecten greument el nostre entorn natural.
Ja portem gairebé un mes fent algunes mogudes al Municipi, tant al carrer com per Internet (operació escrache zybernetiq torracollons), les nostres accions fins ara han sigut ben rebudes, per part de molta gent que d’una manera o altre, s’han assabentat d’aquestes accions comeses, perpetrades per uns follets i unes fades que van sortint del bosc per baixar de la muntanya. El que a tu no t’agrada veure a la teva porta de casa, ni al carrer, però la cosa va més enllà d’uns petits “monuments de merda” que s'han fet en diversos llocs de la Ciutat de Montcada, i d’aquí en endavant les nostres accions comencin a tenir un toc més agressiu (s’acaba la paciència).
Nostre propòsit és informar a la gent dels greus problemes que afecten al nostre patrimoni històric i natural, i denunciar davant els mitjans de comunicació, institucions governamentals i col•lectius i entitats varies aquests problemes.
Nostre objectiu es crear consciència i convidar a la gent a tenir seny i cura dels nostre patrimoni històric i natural, ja molt malmès pel pas dels anys on el medi natural ha sigut víctima del salvatge capitalisme industrial, i especulatiu al Municipi de Montcada i Reixac i d’arreu del País, i el nostre patrimoni històric a sigut víctima de l’oblit.
Tenim feina a fer, i pot ser que la nostre proposta de com fer les coses, a molta gent del Municipi no farà molta gràcia, però per ara no trobem una altre manera de fer les coses, volem ser agressius davant d’un problema tant greu que perjudica seriosament l’entorn natural, i la passivitat de les institucions (Ajuntament de Montcada, consorci del Parc de la Serralada de Marina, Agència Catalana de l’Aigua...) ens obliga a fer les coses com creiem que les hem de fer.
Això per alguns pot sonar a amenaça, i no, no és això, nosaltres no amenacem a ningú, simplement fem arribar la nostre crítica d’una manera que cridi l’atenció, tant a la gent com de les institucions a les que declarem “institucions no grates” per no tenir cura de l’entorn natural i el patrimoni del poble.
Si això t’arriba i tens curiositat del nostre futur immediat, millor que ni et preocupis d’intentar contactar amb nosaltres, però si com nosaltres esteu farts d’aquesta situació, i tens ganes de participar a les nostres accions ens veurem molt aviat a les nostres assemblees clandestines.

Com pots ajudar-nos.
Pots informar als teus companys i companyes d’aquesta campanya d’acció, denúncia i conscienciació, si ets d’alguna entitat, o a títol individual ens vols conèixer concretem la nostre visita a l’adreça de correu electrònica gaaabcat@gmail.com
Actua com fan els follets i les fades del bosc. Quan vagis a sortir a la muntanya, porta unes pinces (o algun estri per recollir brossa), i una bossa, recolliu la merda que trobeu a la muntanya, baixeu aquesta brossa a un punt de la ciutat, i fes visible la teva queixa (nosaltres signem les accions com #Montcada #AbocadordelVallès). La merda la pots deixar en qualsevol punt que sigui visible, així molta gent es pot assabentar de que va la cosa, quan més creatiu siguis, més gent s’acostarà.
Si tens fotografies d’agressions al medi ambient, deixalles al bosc, abocadors il•legals, ens podeu fer arribar a l’A/e gaaabcat@gmail.com o etiquetar-nos a la foto, o penjar-la directament a la pagina de facebook MIEDO AMBIENTE EN MONTCADA I REIXAC (agregem l’enllaç a comentaris).
http://www.facebook.com/guerrillaaccioatac.artbrossa
Denuncia tu mateix, denuncia tu mateixa.
Fes arribar la teva queixa a:
-Diputat delegat d'Espais Naturals i Medi Ambient
934 022 456
m.espaisn.media@diba.cat
-Diputada adjunta de Medi Ambient
934 022 456 am.media@diba.cat
-Diputat adjunt d'Espais Naturals
934 022 481 am.espaisn@diba.cat
-Coordinador en matèria d'Espais Naturals i Medi Ambient
934 022 489 cm.espaisn.media@diba.cat
-Coordinador en l'àmbit d'Espais Naturals
934 022 481 cam.espaisn@diba.cat
-Gerència de Serveis d'Espais Naturals
934 022 425 gs.espaisn@diba.cat
-Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial
934 022 896 ot.territorial@diba.cat
-Oficina Tècnica de Parcs Naturals
934 022 484 ot.parcsn@diba.cat
-Oficina Tècnica d'Acció Territorial
934 022 483 ot.acciot@diba.cat
-Oficina Administrativa i de Suport Jurídic
934 022 421 o.adminsj@diba.cat
-Gerència de Serveis de Medi Ambient
934 022 485 gs.media@diba.cat
-Oficina Tècnica de Canvi Climàtic i Sostenibilitat
934 022 441 ot.ccs@diba.cat
-Oficina Tècnica d'Avaluació i Gestió Ambiental
934 022 451 ot.avga@diba.cat
-Oficina Tècnica de Sensibilització, Participació i Divulgació Ambiental
934 022 949 ot.sensibpda@diba.cat
-Oficina Tècnica de Prevenció Municipal d'Incendis Forestals
934 022 614 ot.prevencioif@diba.cat
-Oficina d'Estudis i Recursos Culturals
934 022 565 o.estudisrc@diba.cat
-Oficina Patrimoni Cultural
934 022 566 o.patrimonic@diba.cat
-Grup CiU
934 022 249 gr.ciu@diba.cat
-Grup PSC
934 022 255 gr.psc@diba.cat
-Grup PP
934 022 252 gr.pp@diba.cat
-Grup ICV-EUiA-EPM
934 022 251 icv-euia-epm@diba.cat
-Grup ERC
934 022 360 gr.erc@diba.cat
-President
934 022 220 presidencia@diba.cat
-Vice-presidència 1a
934 022 231 vicepresidencia1@diba.cat
-Vice-presidència 2a
934 022 231 vicepresidencia2@diba.cat
-Vice-presidència 3a
934 022 019 vicepresidencia3@diba.cat
-Vice-presidència 4a
934 022 236 vicepresidencia4@diba.cat
-Coordinació de Concertació i Assistència Local
934 022 209 c.cal@diba.cat
-Consorci del Parc de la Serralada de Marina
934 022 428 p.smarina@diba.cat
-Alcaldessa MiR
alcaldia@montcada.org
-Agencia de Residus De Catalunya, Departament de Medi Ambient de la Comunitat Autònoma de la Generalitat de Catalunya — govern regional
Manuel Hernández Carreras
C/ Doctor Roux, 80
Telèfon: 93 567 33 00
Fax: 93 567 32 91
informacio.jr.dma@gencat.net
-Entitat Metropolitana de Medi Ambient — govern local
Carlos Cunill
Telèfon: 93 223 51 51
Fax: 93 506 96 96
conill@amb.es
-Agència Catalana de l’Aigua ACA
aca@gencat.cat
més endavant us informarem de les nostres accions!

Salut.

Can Piella, de rehabilitació patrimonial a alternatives del capitalisme

Ja fa gairabé 4 anys de l'ocupació de Can Piella, en un primer moment els treballs es van centrar en la rehabilitació de la masia després de més de 10 anys d'abando; finestres trencades, forats al sostre, parets caigudes, retirada de runa i brossa de l'interior de la masia... Un cop enllestides les obres d'adequació de la masia per fer-la habitable es va iniciar el projecte social. 
Segons el col·lectiu de Can Piella, s'ha acceptat socialment que els joves han d'estudiar una carrera, i acte seguit posar se a treballar per tal d'entrar al mercat de consum, intervanviant capitals per bens de consum. Can Piella vol trencar aquestes sinergies i es posa en marxa el projecte social que acompanya l'espai físic de la masia,i li dona ús a aquesta i al seu entorn agrícola.
El pla de Rocamora, així com gran part del nucli urbà de Montcada i Reixac és una zona amb molta aigua, en tota aquesta zona trobem moltes fonts naturals, facilitant d'aquesta manera el treball de la terra. Utilitzant a premissa zapatitsta de la Terra per qui la treballa, el col·lectiu de Can Piella,

Avançament del nou disc d'Itaca Band

El grup moncadenc Itaca Band ha publicat un avançament del que serà el seu proper CD. En el següent video podrem escoltar un tros de les cançons "Rema" i "De puntillas". El nou treball veurà la llum el proper més d'abril.

Programa del I aniversari de Les Altres Veus.

La Guerrilla de la Comunicació.

Us fem un avanç del programa del I aniversari de Les Altres Veus. Estem acabant de tancar les hores i alguna història més. Anirem concretant en els propers dies.

Dilluns 1 d'Abril: Taller de tractament d'imatges.

Dimarts 2 d'Abril: Taller d'edició de vídeo.

Dijous 4 d'Abril: Taller d'edició d'audio.

Divendres 5 d'Abril: Sessió Radical Comunity Manager (Facebook, Twitter i Blog) 

Dissabte 6 d'Abril: Debat. Quin paper han de jugar els mitjans de contrainformació locals? Amb la presència d'un membre de La Directa i Ismael Ávila de Ràdio Trama.

                           Sopar de pintxos i Cafeta PD Scar.

Diumenge 7 d'Abril: Programa de ràdio de Les Altres Veus i presentació de la nova web. 

S'enreda el futbol municipal.(2)

Fa unes setmanes, el Club Deportivo Montcada anunciava el trencament de l'acord amb l'Escola de Futbol Montcada, per el qual l'EF, s'encarregava de la formació de les categories inferiors. Convé recordar, que ja la temporada anterior el CD Montcada va decidir unilateralment la creació d'un equip juvenil.
La recuperació de les categories formatives per part del CD Montcada, respon, segons el mateix club, a la falta de formació que l'Escola de Futbol ofereix als seus jugadors. En els últims 8 anys, aquest club ha estat l'encarregat de formar tots els jugadors del municipi, enterrant definitivament rivalitats entre barris i clubs.
El trencament unilateral del conveni pel qual, tots els jugadors del municipi es formaven a l'escola de l'EF Montcada, deixa un panorama incert en el futbol formatiu del municipi, que no es resoldrà segurament fins l'inici de la temporada vinent.
Des de la redacció, en els últims dies hem parlat amb diferents persones relacionades amb el futbol local per tal de saber la seva opinió respecte aquesta situació. Alguns d'ells mostraven la seva preocupació per l'incertesa de la situació i com quedaran els equips dels seus fills l'any vinent. D'altres apuntaven a interessos econòmics com a causants del trencament. Fins ara, els diners que les famílies destinaven a l'EF Montcada, anaven destinats íntegrament a la formació dels seus fills; una de les fórmules que utilitzen alguns clubs per tal de mantenir els seus equips sèniors a una categoria per sobre de les seves possibilitats, és revertir aquests costos en els jugadors del planter, incrementant així l'aportació de les famílies als clubs. Una mare, ens mostrava la seva preocupació, perquè tenia la intuïció que les categories inferiors del CD Montcada deixessin de banda, la seva vessant més social i educativa (recordem que parlem d'infants entre 5 i 15 anys) per implantar una formació basada en el rendiment i la competició. Una de les opinions rebudes, i que agafem en pinces, ja que no hem pogut contrastar, parla d'interessos d'alguns partits polítics de l'oposició del municipi, per tal de crear merder dintre del futbol municipal i convertir el CD Montcada en el seu 'cortijo particular' amb el beneplàcit del president de l'entitat Modesto Sanchís.
Segons llegiem a la Veu.cat en aquesta notícia, el regidor d'esports, Marc Rodríguez, no ha volgut entrar a valorar les propostes d'una entitat esportiva que és privada, però si que es mostrava preocupat pel fet que la presència de més equips utilitzant els ja saturats estadis de futbol municpi, podria comportar.

S'enreda el futbol municipal.(1)

Des de fa anys, en el futbol i el bàsquet municipals es barregen els interessos públics i privats, així com interessos econòmics.
Un dels feus electorals de l'última dècada per el PSC a Montcada i Reixac ha estat el futbol. Des de l'època de Juan Parra regidor d'esports i César Arrizabalaga a l'alcaldia, s'havia teixit una xarxa de complicitats, subvencions i amiguismes que allunyava aquestes entitats dels seus objectius fundacionals. És per tots sabut, i convé recordar, aquells sopars en campanya electoral on famílies i equips sencers assitien a les presentacions  dels candidats o els mítings finals de campanya. Aclarim que ni una, ni dues persones de les que assistien a l'acte no eren coneixedors que assistien a un sopar electoral.
Els canvis de Juntes Directives d'alguns clubs del municipi, ens els últims anys s'han produït entre escàndols, les pugnes per accedir a la presidència dels clubs es veia enterbolida per obscurs interessos que mai han sortit a la llum. Aquestes disputes sempre han aparegut per la vessant econòmica de les entitats, mai per disparitat de criteris esportius.

Conclusions de les I Jornades Paisatges Culturals de l’Aigua al Pla de Barcelona a Montcada i Reixac.

Compartim les conclusions que han fet amb molt d'humor el veïnat de Montcada Can Sant Joan

De corrupteles, requalificacions i desallotjaments.

El Pelotazo del Vallès -  Col·lectiu de Can Piella

Resum de la trama d'especulació urbanística La Rasa – Vista Rica, que presenta com a màxim beneficiari l'empresa Malca2 S.A. del conglomerat Grupo Alcaraz, casualment la mateixa que vol desallotjar el projecte de Can Piella.

-----------------------

Contextualització del 1999:

- Vista Rica és una finca de 8000 m² situada al Turó Fermi, al bell mig de Montcada-Centre. Està qualificada com a Parcs i Jardins (m² edificables limitats) i el seu propietari, Antoni Alcalà, no troba manera de revaloritzar-los, doncs estan just al costat de Montcada, on falten parcs.

- La Rasa és una finca de 25000 m² dividida en vàries sub-finques, al costat de Mas-Rampinyo. La més gran d'elles (16000 m²) pertany a la família Palet. En aquesta època està qualificada com a zona d'equipaments públics i privats.

Anys 1999-2000:

- Alcalà comença a acompanyar-se de Manuel Alcaraz, president del gran Grup immobiliari Alcaraz, i comencen a articular un pla: entregar Vista Rica a l'Ajuntament a canvi de poder edificar pisos a La Rasa.  Es reuneixen molt amb l'Alcade Cesar Arrizabalaga, un personatge no gaire estimat per molts montcadencs, que el consideren un dèspota.

- Creen l'empresa La Rassa-Dos SL i compren la finca de 16000 m² (que tenia llavors un valor de 30 milions de ptes.) per 100 milions de ptes... perquè “s'arrisquen” tant? Això ja fa pudor...

-  El març del 2000, a la junta d'accionistes de La Rassa-Dos SL ja es diu que “saben” que els terrenys seran requalificats ! Més clar l'aigua! Aquí hi ha gat amagat!

Any 2002:

- Al Ple de l'Ajuntament del juliol s'aprova provisionalment el “troc”: Alcalà “regala” Vista Rica a l'Ajuntament, que hi ha de construir un parc públic (que al 2012 encara no s'ha fet) i La Rasa es requalificarà. S'hi construirà un hotel, locals comercials, algun equipament i alguns pisos.

- A partir d'aquí el senyor Alcalà ja pot vendre a un preu molt més alt la finca de la Rasa, i busca inversor

Any 2004:

- Febrer: Curiosament el qui li comprarà serà el mateix Alcaraz, a través de la seva empresa Malca2 S.A. (la mateixa que denúncia a Can Piella!). Li compra per un preu 4 vegades superior... Alcalà ja té la seva part del botí! Però el més bo encara està per arribar...

- Juliol: Alcaraz sol·licita requalificar la zona lúdica-Aismalibar (un altre terreny) per a construir-hi un hotel... un altre hotel? No se'n feia un a la Rasa?

- Setembre: Nova modificació del PGM (3^a requalificació de la trama): no es farà cap hotel a La Rasa, es faran molts pisos, amb l'excusa que alguns seran de protecció oficial.  A partir d'aquí Alcaraz compra la resta de terrenys de la Rasa. La inversió total dels 25000 m² de La Rasa li haurà sortit per menys de 6 milions d'euros, mentre que els pisos i tot el que hi fa té un valor d'uns 60 milions d'euros … Ha multiplicat, en 7 mesos, per 10 el valor dels terrenys que va comprar... es-pe-cu-la... espectacular! Informació privilegiada o capacitat de preveure el futur?

Any 2007:

Aquesta resolució no queda aprovada fins llavors, però molt abans el Grupo Alcaraz ja anuncia a la seva web els dos gratacels que vol construir a la Rasa (!)

I fins aquí la trama, que ha acabat darrerament amb la venta d'aquests pisos.  Per concloure, veiem que no és estrany que l'Ex-Alcalde Campos qualifiqués l'operació de “una de las mayores especulaciones urbanísticas de la comarca del Vallés Occidental”. 

Aquesta és la gent que reclama dret d'ús sobre Can Piella... Requalificaran d'aquí 7 mesos també els terrenys de Can Piella? Enderrocaran aquest patrimoni històric català? Un altre cop tornaran a guanyar? O aquest cop serà Montcada i el 99% els que guanyarem? Vine a l'#AcamPiella i sigues-ne protagonista! 

Fonts:

- Montcada Confidencial:

1) http://montcadaconfidencial.blogspot.com.es/2007/02/informaci-privilegiada.html

2) http://montcadaconfidencial.blogspot.com.es/2007/02/2-entrega-de-loperaci-vista-rica-la.html

3) http://montcadaconfidencial.blogspot.com.es/2007/02/operaci-la-rasa-vista-rica-iii.html

- Actes dels Plens de l'Ajuntament de Montcada de Març i Juliol de 2002  

@CanPiella     #CanpiellaVive     #CovantAutonomia    #AcamPiella     www.canpiella.cat   

1er dia de mobilitzacions per a la Dignificació del Rec Comtal

El veïnat de Montcada Can Sant Joan s’ha desplaçat fins el barri de Trinitat Vella a Barcelona per exigir la intervenció global sobre el Rec Comtal als polítics de Montcada i Reixac i Barcelona. Han comtat amb la participació de veïns de Nou Barris i també ha baixat el fullet de la Muntanya.

El veïnat de Montcada ha organitzat una parada informativa i una exposició

Les mobilitzacions coincideixen amb les Jornades del Paisatge Cultural de l’Aigua. El veïnat de Montcada pensa que degut a les pressions ciutadanes i a que s’han fet aquestes jornades els regidors Judith Mojeda i Dani Molly han rentat la cara del Rec Comtal com feien el governants a les èpoques franquistes. És a dir quan volien quedar bé amb un visita tapaven les barraques o allò lleig que no volien que fos vist.

Les mobilitzacions continuen demà a les 9h del matí a la Casa de les Aigües de Montcada i Reixac i a les 16h a la zona degrada del Rec Comtal.

Més informació a
http://www.facebook.com/avv.montcadacansantjoan

http://avvmontcadacansantjoan.wordpress.com/

Opinió. El preu de deixar-nos desposseir.

La sòcia del Casal Popular el Brot i militant de la CUP Montcada i Reixac, Lídia Molano, ha escrit una crítica del llibre 'El Malson d'Orwell', escrit per Alerta Solidària i editat pel Tigre de Paper.
-------------------

El Malson d’Orwell, el control social i noves tecnologies és un llibre que no deixa indiferent. El seu pròleg a càrrec de David Fernàndez ja augura que ens disposem a endinsar-nos en un treball acurat i exhaustiu sobre el control social, el ser vistos sense veure. És, sense dubtes, un recull d’informació d’anàlisi pràcticament legal i periodístic però, sense la fredor que caracteritza aquest tipus de textos.

 Des del meu punt de vista, Alerta Solidària, ha aconseguit crear una obra que pot interessar tant a lectors i lectores despolititzades, com a activistes, juristes, politòlogues o periodistes- i podríem seguir una llarga llista. El llibre viatja, iniciant el seu trajecte, amb la introducció del control social actual i la seva evolució, al llarg dels darrers anys, als estats més desenvolupats. Seguidament, passa per les diferents eines de control i repressió, així com, els marcs legals que les permeten i, fins i tot, situacions on aquesta repressió queda totalment desamparada de qualsevol legalitat i es converteixen en pràctiques al marge de la llei. Finalment, atura el seu viatge amb unes conclusions, on tot i advertir dels perills de les noves tecnologies, animen a conèixer-les i saber fer un ús adequat i profitós d’aquestes, per tal d’assolir els objectius perseguits pels diferents moviments socials.

 El Malson d’Orwell, el control social i noves tecnologies com bé ens fa intuir el seu nom, narra com un nou grup social, que no és altre que els i les qui imparteixen seguretat i vigilància, utilitza els grups mediàtics i diferents aparells de seguiment i vigilància, per tal d’instaurar la por a la majori de la població, i així, assegurar l’estatus quo i l’ordre social imposat pels grans grups de poder. És a dir, maó a maó, estan construint una gran presó mundial sense barrots aparents.

La repressió és sinònim de capitalisme i el capitalisme, alhora, ho és d’injustícia social. Això és així des de finals de l’Edat Mitjana, quan van aparèixer les primeres estructures precapitalistes i, amb elles, la necessitat d’un nou ordre social. Des d’aquests instants, poc a poc, va prenent força un nou negoci associat a la vigilància i al control que, actualment, té la seva materialització a gairebé tots els estats en forma de privatització de serveis d’espionatge.

 Des de la vessant legal, el control social és un tema que planteja molts problemes. Entre ells, un dels més clars, és la indeterminació de límits entre drets. Hauríem de preguntar-nos a quin preu hem de deixar desposseir-nos de la nostra intimitat, dels nostres drets col·lectius i del principi d’innocència. És obvi que el control social, mitjançant les TIC, tal i com explica aquest llibre, atempta contra els drets més fonamentals de les persones, contra tot allò que hem anat aconseguit pas a pas, lluita rere lluita, és a dir, contra els drets socials però, tanmateix, està fent un atac directe als drets naturals.

 És fefaent que l’hegemonia dels estats més poderosos, està creant un monstre que actua, impunement, en benefici propi. Això ho fa mitjançant unes eines donades pel capital que estan transformant el món en un Guantanamo gegant, on regna la desconfiança i la por, derivada de la inseguretat jurídica. Resultat d’aquesta por, d’aquesta desconfiança, d’aquesta repressió, del control de l’educació, de la legislació i dels mitjans de comunicació i informació, tots ells, àmbits fins on arriben tots els tentacles d’aquest monstre, és l’intent d’aconseguir l’alienació i el conformisme, que culmina amb la renúncia dels drets col·lectius. Ens volen fer entendre que el sotmetiment és quelcom convenient, fins i tot, pels sotmesos i sotmeses.

 Com a jurista, penso que parlar de la influència de les TIC en el control social és molt agosarat i complicat, tant pel dinamisme al que estan sotmeses les lleis i les noves tecnologies com pel secretisme del que gaudeixen totes les pràctiques abans esmentades. Pocs autors i autores escriuen sobre aquesta problemàtica, tot i que, a mode d’exemple tenim, Harvey, René Van Swanningen o Jock Young que donen una base a la problemàtica aquí plantejada. Ara bé, a nivell de Països Catalans i Estat Espanyol, poques coses s’han escrit i per aquest motiu és molt positiu el treball materialitzat en aquest llibre. Calia reformular la idea del panòptic de Foucault i El Malson d’Orwell, control social i noves tecnologies, un cop llegit, dóna i donarà molt de què parlar.

 En definitiva un bon llibre per obrir ulls i ments, ja que tal com diu George Orwell a 1984:

 Fins que no es tornin conscients no es rebel·laran, i fins que no s’hagin rebel·lat, no podran esdevenir conscients.

La merda que tu no vulguis, te la baixem a casa teva.

Ahir al vespre, els follets i les fades del bosc van baixar al nucli urbà, perquè recordem que els espais naturals també són de Montcada i Reixac; vam trobar aquests reivindicatius monuments recollits a la Casa de la Vila i la seu de CiU. Aquí teniu les fotos.

Els follets i les fades del bosc, últimament s'estan aficionant a sortir de les muntanyes i les planícies, per visitar el nucli urbà tot deixant objectes que es troben als parcs naturals que no hi haurien de ser: ampolles, taces, electrodomèstics... Per un costat, trobem la gent som molt porcs, i per l'altre les administracions que demostren la seva deixadesa en aquests espais.

En aquesta comunitat del facebook podeu seguir les aventures dels follets i les fades del bosc. Si us els trobeu, no dubte en demanar-lis que visitin més sovint el nucli urbà, que ens encanten les escultures.

http://www.facebook.com/pages/Miedo-Ambiente-en-Montcada-i-Reixac/342767175823516?fref=ts

L'amic dels follets i les fades.

Les farmàcies en peu de guerra pels impagaments de la Generalitat.

Algunes farmàcies del municipi, tancaran demà les seves portes a les 12 hores per poder assistir a la manifestació que el col·legi de farmacèutics ha convocat per demà a les 13 hores a la plaça Sant Jaume.  Les farmàcies protesten pels retards ens els pagaments dels medicaments receptats pel CatSalut que els ciutadans retiren a les farmàcies i la Generalitat està pagant amb molts mesos de retard. Aquesta situació està portant algunes farmàcies a situacions difícils perquè no poden fer front ni als pagaments dels proveïdors, ni per adquirir certs medicaments molts cars per falta de liquiditat.  

Premsa:L'alcaldessa de Montcada i la cap d'àrea segueixen en el càrrec malgrat sospites de tripijoc

Notícia publicada per europapress: 
http://www.europapress.cat/politica/noticia-mercuri-lalcaldessa-montcada-cap-darea-segueixen-carrec-malgrat-sospites-tripijoc-20130319175314.html

MERCURI

L'alcaldessa de Montcada i la cap d'àrea segueixen en el càrrec malgrat sospites de tripijoc

Foto: MONTCADA I REIXAC

BARCELONA, 19 Mar. (EUROPA PRESS) -

   L'alcaldessa de Montcada i Reixac (Barcelona), María Elena Pérez, i la directora de l'Àrea Territorial del consistori, Carmina Llumà, segueixen en el càrrec malgrat les sospites que l'edil presumptament va col·locar a dit l'alt càrrec, i després que hagin imputat el diputat del PSC al Parlament Daniel Fernández per presumpte tràfic d'influències en aquest cas.

   Pérez està imputada pels delictes de tràfic d'influències i prevaricació, juntament amb l'exalcalde de Sabadell Manuel Bustos i el seu germà i regidor, Francisco Bustos, pel Jutjat d'Instrucció 1 de Sabadell, que instrueix el cas Mercuri.

   Durant la instrucció, es va descobrir que s'havia substituït el document inicial en què l'empresa de selecció declarava a la candidata elegida com 'no apta' i proposava a una tercera persona, per un altre document que considerava que la 'apta' era finalment l'elegida.

   A l'últim ple municipal, del 28 de febrer, C's ha presentat una moció per exigir el cessament de Llumà "ja que és evident que ocupa un càrrec per al qual no és apta", tot i que no va prosperar pels vots en contra de CiU i PSC --al consistori-- i d'ERC, i l'abstenció del PP.

   L'equip de govern va defensar llavors la presumpció d'innocència de l'alcaldessa i la professionalitat de Llumà, i des d'ERC la seva portaveu local, Marta Aguilar, va demanar prendre les mesures oportunes quan "es dicti una sentència i un jutge s'hagi posicionat".

   Des de C's, la regidora Carme Romero ha explicat a Europa Press que van promoure aquesta moció perquè entenen que s'ha perjudicat a una tercera persona que estava millor preparada i tenia "un currículum més adequat".

   Tot i això, segons Romero, l'alcaldessa "no es considera culpable de res" per la qual cosa ni ella ni Llumà han optat per apartar-se, i mentre la primera segueixi, la segona quedarà protegida.

   En declaracions a Europa Press, el regidor d'ICV Josep Maria González, que ha demanat la dimissió de Pérez diverses vegades, ha puntualitzat que el principal motiu és que l'alcaldessa hagi decidit abandonar els càrrecs en el partit i no el seu càrrec municipal.

   A més, ha ressaltat que després de la imputació de Daniel Fernández, ja són dos jutges els que han vist indicis d'irregularitat, pel que ha demanat que es resolgui el cas "amb rapidesa" i que es depurin responsabilitats polítiques i tècniques.

   El PP també ha exigit la dimissió de Pérez i la portaveu local del partit, Eva García, considera que el jutge "constata la vinculació d'alcaldessa" en la presumpta contractació irregular, mitjançant les converses telefòniques entre el llavors alcalde Manuel Bustos i el diputat socialista.

DEFENSA DE PÉREZ

   L'alcaldessa ha defensat diverses vegades la seva innocència i ha assegurat que "tot el procés de selecció s'ha ajustat totalment a la legalitat".

   "Podia haver-hi contractat directament a un càrrec de confiança, sense cap tipus de procés de selecció, però vaig preferir fer-ho, voluntàriament, de lliure concurrència i publicitat i de lliure designació, i amb total transparència per dotar aquest procés de les millors garanties per encertar en el nomenament i trobar el millor perfil per a aquest càrrec", ha assegurat.

   En defensa seva, l'alcaldessa destaca "la inexistència de cap tipus de pressió" sobre la seva persona i sobre les decisions com a màxima responsable de l'Ajuntament.

   El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha imputat Daniel Fernández per presumptament pressionar per col·locar a la també exalt càrrec del tripartit davant de l'alcaldessa, a qui va arribar a dir-li: "Que al 'No apta' li treguin el 'No".

   En una conversa telefònica amb Manuel Bustos, del 18 de maig de 2012, Fernández li va informar dels tràmits per col·locar a Carmina Llumà --la també parella del cap del Servei d'Assessoria Jurídica de Sabadell, Marcel Galofré-- com a directora de l'Àrea Territorial de Montcada i que l'empresa destinada a la selecció l'havia qualificat com 'No apta'.