Opinió - Acte del 50 aniversari de la riuada . La pell de gallina i “la gallina de pell”.

Opinions d’un ciutadà que s’avorreix als actes institucionals de l’Ajuntament de Montcada i Reixac.

He anat a l’acte en homenatge a les víctimes de la riuada de 1962. He tornat a casa amb un sentiment de contradicció entre l’emoció continguda d’algunes cares i la sensació que tinc de “tràmit” que trobo als actes institucionals de l’Ajuntament de Montcada i Reixac que hi vaig.

Potser algun lector d’aquesta carta em podrà retreure el fer polèmica d’aquest acte, i li reconec el meus dubtes , però justament avui, ates el sentit de l’acte, he sentit més la fredor i sensació de” cobrir l’expedient” , i no he pogut estar-me d’escriure aquestes ratlles, que en tot cas busquen donar una opinió per millorar propers actes.

En fi, som-hi:

Primer s’ ha donat entrada al cant dels ocells i a un testimoni d’un dels familiars de les persones que van patir directament l’embat de la riuada. Discurs de pell de gallina. Testimoni que es notava sentit , veu entrecortada de l’emoció en algun moment. A aquesta persona li han bastat tres minuts per expressar el seus sentiments, per fer referències directes a veïns i saber-los localitzar entre el públic i mirar-los a la cara i mostrar l’agraïment de la seva família i que tots coneixéssim un bocí més d’història d’aquella nit. Les paraules justes. Felicitats.

Desprès discurs de la senyora Alcaldessa, (gallina de pell en comptes de pell de gallina) i he tingut la mateixa sensació que a altres actes institucionals, i em permeto des de la meva humil opinió donar unes opinions, no arriben ni tan sols a consells, que m’agradaria que consideressin el seu equip de protocol i totes les autoritats presents i futures del meu poble, per evitar que un servidor, desconnecti al segon paràgraf i es comenci a avorrir, i comenci a pensar que no anirà més.

1) Alcaldessa: Li hauran dit moltes vegades. El discursos: curts. Jo no estic massa d’acord en això per definició. Sembla que líders com Fidel Castro o Chávez (Hugo, no Manuel) són capaços de parlar hores i hores. Però tranquil·la, que aquests no han de ser el seus models, ni tan sols en l’oratòria. Davant el dubte, millor un discurs curt que un llarg. Millor deixar amb la mel a la boca que passar la frontera de l’avorriment i la desconnexió. Millor un discurs una idea, que no voler explicar-ho tot.


2) No s’ho prengui malament, per edat vostè no va viure aquesta tragèdia, i per tant es normal que això tot i ser l’Alcaldessa avui li costes més expressar coses no vívides. A mi em passaria lo mateix, però aleshores, al poble hi ha gent que avui haurien dit millors paraules (No es preocupi de si son d’un partit o no, si son veïns que no pertanyen a cap partit, que a vegades sembla que es això el que passa en alguns actes, i suposo que no serà així ,no?). Tampoc es preocupi de si son o no grans oradors. A cada acte segur que trobarà algú que ho sentirà més ni que sigui per que ho ha viscut. No es tracta de buscar la llàgrima fàcil, ni fer de cada acte una representació teatral, però a vegades el to i el sentiments en aquests actes simbòlics es més important que un foli sencer escrits amb Arial 11, espai interlineat senzill. Una cita, una vivència que algun veí li ha fet arribar pot ser suficient.

3) Fins i tot : No es obligat parlar a tots el actes, bé perquè no es posseeix el do de l’oratòria, bé per que pel tipus d’acte no fa falta que es parli o potser només s’ha de donar l’entrada al regidor-a de l’àrea que ha preparat l’acte, o potser deixar que parli un veí, un empresari o un representant d’alguna entitat. A vostè la valorem per la serva feina, no pels seus discursos.


4) No fa falta començar sempre amb una descripció avorrida de l’acte, com qui fa una redacció escolar. Ja ho he vist a varis actes. Un dia d’acord però molt cansa.

5) No m’expliqui l’agenda dels actes. Vostè es l’alcaldessa i ha de tenir més categoria que tot això. Avui només li ha faltat dir-me l’horari del auditori. Deixi aquesta feina pels mitjans de comunicació local, o per la locutora de l’acte. En tot cas remarqui alguna cosa de com s’ha fet aquella exposició o de qui ha col·laborat i prou.

6) Tampoc fa falta que a tots el actes, ja siguin el Reis mags, l’11 de setembre, o l’homenatge a uns veïns , m’expliqui les obres que faran o que diu que faran, que no tots el actes són polítics, i que no a tots el actes s’ha d’aprofitar per “vendre la moto”, que per això ja esta el ple municipal o el mitjans de comunicació públics. I especialment s’ha d’anar en compte, per que explicar el 25 de setembre de 2012, que s’està fent el projecte de la passarel·la i la vorera volada a mossèn Joaquim Castellví i que es farà l’any que ve, quan la Veu ja ho va anunciar fa un any i mig http://www.laveu.cat/NOTICIES/default.cfm/ID/19591/T/estudis-tecnics-ampliar-passarel%C2%B7la-salle.htm, just abans 2 mesos abans de les eleccions, fa que alguna cosa no em quadri: o la Veu de fa un any i mig o el seu discurs d’avui. Oi que sí?. Vinga ànims i a veure si l’any que ve tenim la pasarel.la ampliada i la vorera alçada a Mossèn Joaquim Castellví, però si encara van pel projecte ja anem malament, que vostè ja sap que entre aprovació inicial, definitiva, la dotació pressupostària, licitacions, afectacions, inici d’obres, etc…. l’any passa volant.

7) Als Reis Mags no parli de política barata que els nens no estan per això i el que volen es algú que els il·lusioni mentre esperen el s regals. A l’11 de setembre si no es creu el sentit de l’acte, tranquil·la, no parli, deixi que parlin el altres, però no faci un discurs polític que servia més pel míting final de campanya que per l’11 de setembre.

Jo també m’estic allargant ja massa. Només una cosa més . Amb el degut respecte pels regidors municipals: quan veig a la tarima als sis regidors un de cada partit allà tots junts, penso: els estaquirots o els don tancredos.

De veritat: penseu que fa falta que tan siguin Reis, com l’11 de setembre, com un homenatge a les víctimes d’una riuada heu d’estar els sis allà com si anessin a llençar una falta i el porter Valdés hagués donat l’ordre de posar una barrera?. Escolteu, ja us coneixem, us votarem pel vostres programes i pels vostre treball , no per estar a la tarima, incòmodes, quiets, avorrits. Sou com nosaltres, veïns, podeu estar entre els veïns. Si algun dia necessiteu la primera fila la podeu reservar, ho entenem. Però us agradi o no, la representació de l’Ajuntament correspon a l’Alcaldessa (i ja podeu imaginar que no es sant de la meva devoció, però es l’Alcaldessa del meu poble i la representació màxima). Si ella ho considera convenient, i ja li he aconsellat, ja repartirà pel be de tots, la representativitat a altres regidors, a representants d’entitats, clubs, empreses o altres, o veïns purs i durs, segons el tipus d’actes, però no acabo d’entendre que feu allà sempre a tots el actes institucionals. A alguns d’acord, però… a tots????

A més, reconec que el vostre paper és difícil i incòmode. Estar davant de la gent sense protecció, dempeus, sense dir rés, quinze, vint, trenta minuts, no és fàcil,… i que passa? Que acabeu fent ganyotes, que poseu cara d’avorrits, que algú saluda als coneguts de lluny com si l’acte fos el pati del recreo en comptes d’un homenatge a unes víctimes, que mireu l’hora,... iacabeu transmetent aquest sentiment al públic.
I clar com que esteu junts i ho feu tot junts, quan s’ha de fer l’ofrena el sis heu de tocar les flors perquè si no us poseu gelosos, encara que el ram sigui petit i no ho podíeu agafar correctament. Si parla un, heu de parlar el sis…. Això ho fan el nens i ho entenc ,però vosaltres? . Jo crec que hauríeu estat millor asseguts amb la gent, us hauríeu trobat més còmodes, les flors les podria haver posat un familiar dels afectats o l’alcaldessa i vosaltres us podíeu haver aixecat un moment per acompanyar el descobriment del monòlit i als familiars i veïns, protagonistes de l’acte i no hagués passat res.

Res més. Diuen que al llarg dels anys un sempre te més bon record dels professors durs, que et feien esforçar i millorar i no dels tous i aduladors que mai et corregien a classe i que molts anys desprès trobes a faltar aquella habilitat o coneixement que avui et manca.

Un veí que s’avorreix als actes institucionals.