-------------------
El Malson d’Orwell, el control social i noves tecnologies és un llibre que no deixa indiferent. El seu pròleg a càrrec de David Fernàndez ja augura que ens disposem a endinsar-nos en un treball acurat i exhaustiu sobre el control social, el ser vistos sense veure. És, sense dubtes, un recull d’informació d’anàlisi pràcticament legal i periodístic però, sense la fredor que caracteritza aquest tipus de textos.
Des del meu punt de vista, Alerta Solidària, ha aconseguit crear una obra que pot interessar tant a lectors i lectores despolititzades, com a activistes, juristes, politòlogues o periodistes- i podríem seguir una llarga llista. El llibre viatja, iniciant el seu trajecte, amb la introducció del control social actual i la seva evolució, al llarg dels darrers anys, als estats més desenvolupats. Seguidament, passa per les diferents eines de control i repressió, així com, els marcs legals que les permeten i, fins i tot, situacions on aquesta repressió queda totalment desamparada de qualsevol legalitat i es converteixen en pràctiques al marge de la llei. Finalment, atura el seu viatge amb unes conclusions, on tot i advertir dels perills de les noves tecnologies, animen a conèixer-les i saber fer un ús adequat i profitós d’aquestes, per tal d’assolir els objectius perseguits pels diferents moviments socials.
El Malson d’Orwell, el control social i noves tecnologies com bé ens fa intuir el seu nom, narra com un nou grup social, que no és altre que els i les qui imparteixen seguretat i vigilància, utilitza els grups mediàtics i diferents aparells de seguiment i vigilància, per tal d’instaurar la por a la majori de la població, i així, assegurar l’estatus quo i l’ordre social imposat pels grans grups de poder. És a dir, maó a maó, estan construint una gran presó mundial sense barrots aparents.
La repressió és sinònim de capitalisme i el capitalisme, alhora, ho és d’injustícia social. Això és així des de finals de l’Edat Mitjana, quan van aparèixer les primeres estructures precapitalistes i, amb elles, la necessitat d’un nou ordre social. Des d’aquests instants, poc a poc, va prenent força un nou negoci associat a la vigilància i al control que, actualment, té la seva materialització a gairebé tots els estats en forma de privatització de serveis d’espionatge.
Des de la vessant legal, el control social és un tema que planteja molts problemes. Entre ells, un dels més clars, és la indeterminació de límits entre drets. Hauríem de preguntar-nos a quin preu hem de deixar desposseir-nos de la nostra intimitat, dels nostres drets col·lectius i del principi d’innocència. És obvi que el control social, mitjançant les TIC, tal i com explica aquest llibre, atempta contra els drets més fonamentals de les persones, contra tot allò que hem anat aconseguit pas a pas, lluita rere lluita, és a dir, contra els drets socials però, tanmateix, està fent un atac directe als drets naturals.
És fefaent que l’hegemonia dels estats més poderosos, està creant un monstre que actua, impunement, en benefici propi. Això ho fa mitjançant unes eines donades pel capital que estan transformant el món en un Guantanamo gegant, on regna la desconfiança i la por, derivada de la inseguretat jurídica. Resultat d’aquesta por, d’aquesta desconfiança, d’aquesta repressió, del control de l’educació, de la legislació i dels mitjans de comunicació i informació, tots ells, àmbits fins on arriben tots els tentacles d’aquest monstre, és l’intent d’aconseguir l’alienació i el conformisme, que culmina amb la renúncia dels drets col·lectius. Ens volen fer entendre que el sotmetiment és quelcom convenient, fins i tot, pels sotmesos i sotmeses.
Com a jurista, penso que parlar de la influència de les TIC en el control social és molt agosarat i complicat, tant pel dinamisme al que estan sotmeses les lleis i les noves tecnologies com pel secretisme del que gaudeixen totes les pràctiques abans esmentades. Pocs autors i autores escriuen sobre aquesta problemàtica, tot i que, a mode d’exemple tenim, Harvey, René Van Swanningen o Jock Young que donen una base a la problemàtica aquí plantejada. Ara bé, a nivell de Països Catalans i Estat Espanyol, poques coses s’han escrit i per aquest motiu és molt positiu el treball materialitzat en aquest llibre. Calia reformular la idea del panòptic de Foucault i El Malson d’Orwell, control social i noves tecnologies, un cop llegit, dóna i donarà molt de què parlar.
En definitiva un bon llibre per obrir ulls i ments, ja que tal com diu George Orwell a 1984:
Fins que no es tornin conscients no es rebel·laran, i fins que no s’hagin rebel·lat, no podran esdevenir conscients.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada